
jueves, 29 de julio de 2010
DORSALES ANETO...

miércoles, 28 de julio de 2010
DEL ATLANTICO AL BALTICO PERSIGUIENDO BALIZAS
miércoles, 21 de julio de 2010
AL ANETO!!!
miércoles, 7 de julio de 2010
WIAR 2010
A Guils de Cerdanya ens esperava l'assistència que ens va recollir les bicicletes i les havia de pujar fins a una estació d'esqui de fons. En aquesta secció la orientació va ser força dificil fent que nomes 4 equips fossin capaços de trobar una balissa intermitja ( nosaltres no vam aconseguir-ho..) i fent que es perdés força temps.
Vam tornar a agafar les bicis i el que havia de ser la baixada en bicicleta buscant diverses balises es va convertir en una secció força més dura de l'esperdada havent-nos de deixar una de les balisses i baixant per la carretera per entrar en temps al següent control canvi a Ger.
Per fi vam poder abandonar les bicicletes i ara ja començarem el que havia de ser la última etapa, d'uns 13 quilometres, uns 5 quilòmetres de cursa a peu per un corriol amb el patins en linia penjats a la motxilla ( és el millor per l'esquena els copets de les rodes a cada pas..) després d'aquests 5 km es feia una tirolina a un rierol i es pujava fins un poblet on per fi podiem posar-nos els patins als peus durant uns 8 km per una carretereta que pujava fins a Alp.
A Alp env van donar l'últim mapa una orientació urbana amb preguntes amb la que es va acabar el raid unes 10 hores després d'haver començat i força cansades.
Al final un vuitè lloc en el raid WIAR més dur dels ultims anys en el que l'estretegia ha estat clau donada la duresa i dificultat que han fet que només un equip el Casall format per la Gemma Arro i la Núria Picas fos capaç de realitzar tot el recorregut. La valoració final ha estat fantàstic amb molta varietat de proves i sobretot els paissatges de la Cerdanya i l'alta muntanya, per repetir.
lunes, 5 de julio de 2010
RAID DEL SEGRE: CRONICA.
De bajada, a por la CP10 por un sendero no ciclable que te llevaba de vuelta al CP7. La CP11, en la iglesia - o mejor dicho sus ruinas - de Santa Margarida de Privá (de la que se tiene noticias de su existencia desde el año 1.093, pero esto no es una clase de historia ¿verdad?) con una divertida subida a pie estilo jabalí ya que el sendero te dejaba unos cuantos metros por debajo y al este de la misma.
Llegamos por fin al CC3 en el Pantano de Camarasa, donde dejamos las bicis e iniciamos el siguiente sector de trekking y kayak. Casi todo el sector bastante llano, con sube-bajas facilitos, y la baliza 19 que estaba marcada en el mapa y o le habían salido patitas y echado a correr o no estaba puesta. Más bien lo segundo. Después de dar unas cuantas vueltas buscándola decidimos seguir (allí no había nada) bastante reviraos (por lo menos yo…) y un rato largo sin hablarnos, hasta llegar al sendero de subida a la Cova del Tabac donde nos esperaban dos balizas (CP16a y CP16b), una escondida en la “Sacristia” una segunda cavidad dentro de la cueva, de difícil acceso y todavía más difícil encuentro; y la otra al fondo de la cueva. Si no llega a ser por la compañera Lidia que encontró la gatera y se metió sin miedo a por ella, todavía estamos allí buscando el jodio agujero. Bueno, nosotros y los del Sambari (el Txakal, Eli y cia.) que llegaron poco después y que al darnos pena, les dijimos donde estaba la entrada. Estos nos deben una de 3 puntos… Con un calentón de aúpa pero con los 4 puntos en la buchaca vamos bajando a hacia el CC6 donde nos esperaba la prueba especial de “vadeo” (osease nadar hasta la otra orilla del pantano y volver, fíjate tu) y coger el kayak para volver a CC7 (el mismo CC3 de venida) a por las bicis.
En el kayak, pasamos a un equipo de 3 de iniciación que también iban contentos con las distancias y el desnivel…
