jueves, 29 de julio de 2010

DORSALES ANETO...

Marc el 179 para la Vuelta al Aneto.
Lidia el 1308 y yo el 1309 para la Maratón.
Al ataqueeerrr!!
No puedo con el fistro duodenal!!!

miércoles, 28 de julio de 2010

DEL ATLANTICO AL BALTICO PERSIGUIENDO BALIZAS

Espero que os guste, incluso a la nueva lectora del blog... Por lo menos tiene marcha.

miércoles, 21 de julio de 2010

AL ANETO!!!

Diez dias y bajando...
Los próximos 31 de julio y 1 de agosto, en Benasque, tendra lugar la tercera edición del Trail Aneto by Trangoworld y por supuesto alli estaremos dando mal...
Marc en la Vuelta al Aneto que recorre los caminos que rodean la cumbre del Aneto y el macizo de la Maladeta pasando por el Valle de Arán. La vuelta natural que recorre los senderos de montaña y parte del GR11 a su paso por el Parque Natural Posets-Maladeta por el sur y el Valle de Aran por el Norte. Es un trail de alta montaña de 100 kilómetros y 4.900 metros de desnivel positivo acumulado. Pasa por siete valles del Pirineo Central: Benasque, Ballibierna, Llosas, Llauset, Barrabés, Nere y Artiga de Lin. Sus puntos culminantes son el Collado de Ballibierna de 2.728 metros, el Puerto de Vielha de 2.442 metros y el Puerto de la Picada de 2.477 metros. El trazado discurre por buenos senderos de montaña, donde los del Valle de Ballibierna son los más técnicos.
Lidia y Julio en la Maratón del Aneto (categoria equipos mixtos) que a su vez discurre por los caminos que rodean la cumbre del Aneto por el oeste y norte por las zonas menos técnicas del Macizo de la Maladeta. Es un trail de alta montaña de 42 kilómetros y 1.900 metros de desnivel positivo acumulado. Su recorrido es variado y su punto culminante se encuentra en el Puerto de la Picada de 2.477 metros, desde donde las vistas del glaciar del Aneto y la cumbre del Aneto son espectaculares. El trazado discurre por muy buenos senderos de montaña en su totalidad.
Cuidain en el Aneto, que si te agachas...

miércoles, 7 de julio de 2010

WIAR 2010

Aquest cap de setmana també vam participar al raid WIAR on 25 equips formats només per noies van realitzar un circuit de 80 km i 2600 metres de desnivell positiu en el que es realitzaven diferentes disciplines com natació.., patins en linia, btt, cursa a peu, tir amb arc, tirolina, etc.
La Marga Arbós del Borges Trail i la Meritxell Vives del Cambrils Raid Team hi vam participar juntament amb el Sergi que ens va fer d'assistència i de fotògraf.
El dia va començar a les 10:00 hores NEDAT uns 400 metres al llac de Puigcerdà on hi havia diversos aspectadors fins i tot d'aquàtics..

Va continuar amb una orientació urbana i en acabar aquesta es van agafar les bicicletes fins a Guils de Cerdanya. Aqui ja una urbanització inexistent al mapa va fer perdre'ns una mica pero vam aconseguir torbar totes les balisses.

A Guils de Cerdanya ens esperava l'assistència que ens va recollir les bicicletes i les havia de pujar fins a una estació d'esqui de fons. En aquesta secció la orientació va ser força dificil fent que nomes 4 equips fossin capaços de trobar una balissa intermitja ( nosaltres no vam aconseguir-ho..) i fent que es perdés força temps.

El següent tros de btt era curtet pero matón només uns 30 minuts de pujada continua fins arribar al lloc on s'iniciava la secció llarga de treking en la que es pujava al cim del Puigpedrós ( 2914 metres!), donada l'hora que era aquesta secció la vam retallant fent només dues de les balisses i corrent pels fantastics camins del pirineu passant per llacs i el refugi de Malniu.

Vam tornar a agafar les bicis i el que havia de ser la baixada en bicicleta buscant diverses balises es va convertir en una secció força més dura de l'esperdada havent-nos de deixar una de les balisses i baixant per la carretera per entrar en temps al següent control canvi a Ger.

Per fi vam poder abandonar les bicicletes i ara ja començarem el que havia de ser la última etapa, d'uns 13 quilometres, uns 5 quilòmetres de cursa a peu per un corriol amb el patins en linia penjats a la motxilla ( és el millor per l'esquena els copets de les rodes a cada pas..) després d'aquests 5 km es feia una tirolina a un rierol i es pujava fins un poblet on per fi podiem posar-nos els patins als peus durant uns 8 km per una carretereta que pujava fins a Alp.

A Alp env van donar l'últim mapa una orientació urbana amb preguntes amb la que es va acabar el raid unes 10 hores després d'haver començat i força cansades. Al final un vuitè lloc en el raid WIAR més dur dels ultims anys en el que l'estretegia ha estat clau donada la duresa i dificultat que han fet que només un equip el Casall format per la Gemma Arro i la Núria Picas fos capaç de realitzar tot el recorregut. La valoració final ha estat fantàstic amb molta varietat de proves i sobretot els paissatges de la Cerdanya i l'alta muntanya, per repetir.

lunes, 5 de julio de 2010

RAID DEL SEGRE: CRONICA.

Comenzaba el raid a las nueve y media de la mañana en Monasterio de Les Avellanes (www.monestirdelesavellanes.com) con una sección de patines de 3K en un circuito sube-baja, con el CC1 poco antes de llegar a Vilanova de la Sal.
De aquí un trekking de unos 4K, que te llevaba de vuelta al Monasterio, pasando por el Puig de Privá y el Puig de la Verge (mirador) a por las BTTs. Y aquí es donde empieza la juerga de verdad… De entrada, al final del sector, el cuentakilómetros nos marcaba 20K cuando el road-book indicaba 12K y con un tiempo medio de 60 minutos para hacer el sector… El primer tramo bastante llano, con la CP6 bien puesta pero mal indicada (“casa”, no “cruilla”) hasta volver a llegar a Vilanova de la Sal y tomar ya dirección hacia un bucle que había que hacer a riesgo de no picar tres balizas y donde - oh, Dios mio!! – había que subir a la Ermita de la Mare de Deu de Montalagre, y esto es lo que se ve desde allí arriba... De bajada, a por la CP10 por un sendero no ciclable que te llevaba de vuelta al CP7. La CP11, en la iglesia - o mejor dicho sus ruinas - de Santa Margarida de Privá (de la que se tiene noticias de su existencia desde el año 1.093, pero esto no es una clase de historia ¿verdad?) con una divertida subida a pie estilo jabalí ya que el sendero te dejaba unos cuantos metros por debajo y al este de la misma. Llegamos por fin al CC3 en el Pantano de Camarasa, donde dejamos las bicis e iniciamos el siguiente sector de trekking y kayak. Casi todo el sector bastante llano, con sube-bajas facilitos, y la baliza 19 que estaba marcada en el mapa y o le habían salido patitas y echado a correr o no estaba puesta. Más bien lo segundo. Después de dar unas cuantas vueltas buscándola decidimos seguir (allí no había nada) bastante reviraos (por lo menos yo…) y un rato largo sin hablarnos, hasta llegar al sendero de subida a la Cova del Tabac donde nos esperaban dos balizas (CP16a y CP16b), una escondida en la “Sacristia” una segunda cavidad dentro de la cueva, de difícil acceso y todavía más difícil encuentro; y la otra al fondo de la cueva. Si no llega a ser por la compañera Lidia que encontró la gatera y se metió sin miedo a por ella, todavía estamos allí buscando el jodio agujero. Bueno, nosotros y los del Sambari (el Txakal, Eli y cia.) que llegaron poco después y que al darnos pena, les dijimos donde estaba la entrada. Estos nos deben una de 3 puntos… Con un calentón de aúpa pero con los 4 puntos en la buchaca vamos bajando a hacia el CC6 donde nos esperaba la prueba especial de “vadeo” (osease nadar hasta la otra orilla del pantano y volver, fíjate tu) y coger el kayak para volver a CC7 (el mismo CC3 de venida) a por las bicis. En el kayak, pasamos a un equipo de 3 de iniciación que también iban contentos con las distancias y el desnivel…Tras la CP20, a pocos metros del control cambio, tomamos un sendero donde tenemos que arrastrar las bicis durante kilometro y medio y casi 200 metros de desnivel positivo (nunca negatifo!!), llegando a una pista bastante buena donde por no leer bien el mapa me pego una pechada a pie de campoatravesjabalino a buscar la CP21 (otra cueva, esta, la del caco) cuando se podía fácilmente llegar en bici… En la siguiente baliza, vuelvo a meter la patita pero miratuquesuerte, acabamos casi sin quererlo en la CP23. Una vez sabíamos donde estábamos, de vuelta un poco para atrás y para arriba a por la CP22, en el Castell de Santa Linya, por supuesto en lo más alto del pueblico. Aquí volvemos a coincidir brevemente con los Txakales y cia. Decidimos dejar la CP24 sin picar e ir directamente a por la última, tomando la LV-9042 y llegar al Monasterio a las 21:30 horas. Total, casi 65 kilómetros y cerca de 2.000 metros de desnivel; que para un raid de “iniciación” no está mal ¿verdad? Hombre, como rito iniciático para los que se estrenaban en los raids tipo “vas a odiar este deporte hasta que te mueras”, pues acierto total. Eso si, volveremos el año que viene a ver si encontramos la CP19 y le cortamos las patitas para que deje de correr… Creo que no he dicho que quedamos segundos (con 25 puntos de 26 posibles) de 11 equipos inscritos de los cuales 3 abandonaron.Tras la cena (paella y amánida ¿o es amanída?) y la entrega de premios, cerca de las 12 de la noche cogemos yo el coche; y Lidia y Marc la superfregoneta y para casa. Ah, si, Marc estuvo haciendo fotos y también apareció por el CC7, Merce, la madre de Joanet “le Txintx” que ahora está por el Broad Peak.

domingo, 4 de julio de 2010

SUMA y SIGUE EN LA DOBLE CITA...

El Cambrils Raid Team - Sección Li-Li quedo segundo (categoria "iniciación" con mas de 65 kilometros de recorrido y casi 2.000 metros de desnivel positivo) en primer Raid del Segre y el equipo combinado Cambrils Raid Team-Borges Trail octavas (de 25 equipos) en el WIAR femenino. En breve, cronicas y fotos...